El Diario de Alfred Ascher se izo livro!

De Gloria J. Ascher1

The Diario

Me aze muncho plazer, prezentarvos el muevo livro The Diario: The Daring Escape of Two Sephardic Jews from Turkey to America During World War I (Boulder, CO: Albion-Andalus). El títolo es en inglés, aparte del biervo mas importante: ‘Diario’. El korasón del livro ya es el Diario ke mi tío Alfred Ascher, de bindicha memoria, eskrivió a mano en ladino en su kaligrafía tan ermoza. Para ayudar i atirar a lektores de varios niveles i konosensias, el livro prezenta el Diario no solamente en el orijinal, transkrito kon pokos trokamientos, ma en mi traduksión al inglés también, las ojas en ladino i inglés una enfrente de otra. Ay una introduksión i notas en inglés i fotós, i se puede ver unas ojas del manuskrito orijinal.

En el Diario Alfred konta komo él i su ermano grande Albert se fuyeron de Smyrna (Izmir, Turkía) en el 1915 – ya se izo danjerozo ayá para mansevos djudiós i ‘fransezes’. Se kijeron guadrar en Gresia asta la fin de la gerra i tornar a Smyrna después, ma no toparon ni lavor. Del empesijo a la fin, el Diario de Alfred es adresado a la famiya ke desho en Smyrna i parese una larga letra. Ma es un diario verdadero también, ke mos da también detalios prechizos sovre, por exemplo, el día, la data, la ora i el lugar de kada evenimiento. El Diario es yeno de aventuras i krizas, ke Alfred konta kon umor i sensibilidad. Ay bandidos i antisemitos, ma koraje, fuersa i esperansa también.

Puede ser ke ay lektores ke se van a akodrar del Diario de Alfred Ascher. En el Sephardic Horizons del Enverano 2013 (Vol. 3, Número 2) se topa mi artíkolo sovre las varias identidades de Alfred -- djudió, turko, fransés, amerikano—en el Diario. Después de meldar este artíkolo de muevo, vos kero partajar algunas kozas importantes ke me ambezí dezde el 2013, en kontinuando mis investigasiones.

Sigún la primera fraza del artíkolo, el Diario fue eskrito en el 1920. Esto pensí porké, verso la fin del Diario, Alfred dize ke Albert se kazó i ke él mizmo se va kazar entre poko, i deskuvrí ke esto todo akontesió en el anyo 1920. Ma munchos anyos después, me disho un inyeto de Albert, ke s’akodra ke kuando lo vijitó a Alfred en el 1979, mas o menos, lo sintió kontar sovre su viaje a l’Amérika, i su ija lo estava enkorajando a kumplir de eskrivir estos kuentos! Esto fue mas de 50 anyos después del 1920! Agora me parese ke Alfred eskrivió unas partes del Diario en el 1920, otras antes, durante el viaje, i ke lo kumplió munchos anyos después. Por esto ay tantos biervos en inglés, inglés amerikano!

En mi artíkolo del 2013 digo ke Alfred i Albert se fuyeron de Smyrna para fuyirsen del askerlik, para no estar en la armada turka. Ma sigún sus inyetos, Albert dizía ke se fuyeron porké eran “fransezes”, kere dizir inimigos de Turkía, ke ya estava aliada de Almanya i gerreando kontra los Aliados, komo Fransia. Alora, la identidad franseza no es solamente muy importante en el Diario mizmo, komo eksplikí en mi artikolo del 2013-- ya fue la razón por el viaje, ke el Diario mos konta!

Por la identidad sefaradi, m’ambezí del grupo de WhatsApp de muestra famiya Ascher ke tenemos raízes romaniotas, i ke yegimos a Smyrna de Tiria (Tyre) antes de los djudiós ke fueron ekspulsados de la Espanya. Los Ascheres se kazaron kon i se izieron sefaradís.

En todo modo, el Diario de Alfred Ascher es un dokumento sefaradí, eskrito en muestra kerida lingua i yeno de muestras valores. Espero ke lo vash a meldar, el Diario i The Diario entero, i ke vos va agradar i inspirar!


1 Gloria J. Ascher obtained her Ph.D. from Yale University and is Associate Professor Emerita of German, Scandinavian and Judaic Studies and co-director of Judaic Studies at Tufts University, Medford, MA. Born in the Bronx, New York to Ladino-speaking parents from Izmir, Turkey, she taught all levels of Ladino Language Culture at Tufts from 2000 to 2017, the longest continuous program in the United States. She now teaches Ladino independently. She is also a published author of prose and poetry. Our Volume 10, Issue 2, contains her autobiographical essay, “The Pleasures of Teaching Ladino,” based on her presentation at the 2020 International Ladino Day in New York.

Copyright by Sephardic Horizons, all rights reserved. ISSN Number 2158-1800